Els orígens. Del foc a cal Rafeló a la signatura del conveni amb la Generalitat. 1968-1983.

El 20 de setembre de 1968 hi va haver un foc al paller de Cal Rafeló, es van fer dues cadenes humanes, una pujava galledes plenes d’aigua des de la secla i l’altra les baixava buides, utilitzant també les boques de rec i les mànegues i amb l’ajuda dels bombers de la Seu d’Urgell el foc va ser extingit. Era el quart incendi en poc temps, en tres dels quals van haver de baixar els bombers de la Seu, tardant més d’una hora quan el foc ja havia fet destrosses inportants. Al cap de pocs dies diversos joves del poble es van oferir a prestar un servei contra incendis de manera voluntària i gratuïta. L’Ajuntament, encapçalat per Joan Argerich, va agafar consciència i el dia 28 de setembre va aprovar l’adquisició d’una moto-bomba. El “parc” era situat a la presó de l’Ajuntament; allà s’hi guardava la moto-bomba, les mànegues, les llances, els cascos, etc. Van ser uns anys en què ben bé s’anava amb una sabata i una espardenya, els mitjans eren molt escassos i la moto-bomba fallava molt sovint, com en el foc a la Borda, un dels més recordats.

El 1977 es creava la Mancomunitat del Servei Contra Incendis i de Salvament de Zones de l’Alt Urgell i Cerdanya, acord que va ratificar l’Ajuntament d’Organyà el juliol de 1980.

El 1977, l’Ajuntament va demanar a la fàbrica Taurus si podrien aconseguir una ambulància tal com havien fet a Oliana. Al cap de poc, a través de la mútua Mapfre, va cedir-ne una marca Simca 1200 familiar. Els serveis es cobraven a tant el quilòmetre per fer front a les despeses de manteniment i combustible que eren a càrrec de l’Ajuntament.

El 1978, la Diputació va comprar un camió BRL (bomba rural lleugera), marca Land Rover, que més tard seria betejat com L-546. Va ser donat de baixa el 1995.

El conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat data del 31 de desembre de 1982 i està signat pel Sr. Alfons Ortí i Guàrdia, Director General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Salvaments, per part de la Generalitat, i l’alcalde d’Organyà, l’Il•lm. Sr. Antoni Vila Baraut. Els bombers d’Organyà passaven a dependre de la Generalitat. Els bombers que consta que en aquelles dates prestaven els seus serveis al Cos Municipal eren: Celestí Vilà Betriu, Joan Espluga Graell, Josep Torruella Vila, Tomàs Vilarrubla Tarrés, Josep Arajol Coll, Celestí Capdevila Fàbrega, Julià Lalinde Picón, Jordi Obiols Obiols, Jaume Espuga Tomàs, Josep Antoni Losada Pérez, Manel Losada Pérez, Josep Belmonte Rubio i Jesús María Bellón Galán. Altres bombers que ens consta que també ho van ser són: Manel Vilella, Josep Obiols Marsol, Joan Ubach, Pere Riba Espluga i segurament algú altre, més algun bomber ocasional que es prestava a donar un cop de mà.

Durant els aiguats de novembre de 1982, van col•laborar a passar alguns cotxes que es van quedar atrapats en esfondrar-se la carretera als Tres Ponts. De l’any 1983 són els focs a Bassella, Peramola, Montanissel, Voloriu, un prop de Cal Noris, etc.