Els primers bombers de la Generalitat i la mort del Joan Espluga. 1984-1989

El 1984 van arribar els nomenaments oficials dels bombers que van voler continuar, després d’haver superat unes proves físiques i un reconeixement mèdic. Joan Espluga Graell i Celestí Capdevila Fàbrega van ser els primers i Manel Losada Pérez, Jordi Obiols Obiols i Josep Belmonte Rubio van ser els següents cap a finals d’any. L’octubre de 1985 entrava Vicenç López León.

El parc estava situat a l’edifici de l’Escola Vella, s’entrava pel carrer Travessera de les Escoles. Primer només s’utilitzava el garatge de dalt, on s’aparcava l’ambulància i el BRL L-546. Quan va arribar el BRP L-234, l’ajuntament va fer obres, va tirar un envà i, a l’altre garatge, es van condicionar uns lavabos i una sala de control.
En aquella època gairebé tots els serveis passaven per l’alcalde, ja que si algú necessitava els bombers trucava a l’Ajuntament. Llavors l’alcalde havia de localitzar-los, a casa, a l’hort, al cafè o a la feina. Alguns d’ells treballaven a la Taurus i llavors s’havia de demanar permís per sortir, pràcticament sempre per fer serveis d’ambulància. Quan anaven a foc, sobretot, era per donar aigua a altres camions. Durant aquell temps es feien pràctiques almenys un cop al mes.

El 21 de febrer de 1986 s’elegia per unanimitat a Joan Espluga com a cap de parc.

L’any 1987, l’Ajuntament, a través de l’Associació de Defensa Forestal (ADF), va comprar un camió Pegaso 2223, conegut com “egipci”, perquè Pegaso els havia fabricat per l’exèrcit d’Egipte, però finalment es va trencar l’acord i llavors se’ls va oferir als ajuntaments. El seu codi era L-234. L’Ajuntament el va cedir a Bombers de la Generalitat. Alguns bombers com Jordi Obiols, Vicenç López i Joan Espluga, van anar a Madrid a rebre classes per conduir-lo.

El 13 de juliol de 1988, es va declarar un incendi en un paller a Adrall. Joan Espluga i Josep Belmonte hi van fer cap. Quan ja remullaven la palla va tenir lloc la catàstrofe. A Joan Espluga li va caure una biga a sobre en desplomar-se el cobert del paller. Va morir a l’hospital de la Seu. Tenia 38 anys, estava casat i tenia un nen de sis anys. L’endemà a l’enterrament va assistir-hi molta gent, entre ells el conseller de Governació, Josep Gomis, i altres autoritats provincials, locals i bombers d’arreu de Catalunya i Espanya.

Va ser un cop molt dur. Els companys no van tenir ànims per continuar, els aspirants interessats a entrar al parc tampoc i l’activitat del parc es va aturar. Per si amb aquesta desgràcia no n’hi hagués hagut prou, al cap d’un any, el 6 de juliol de 1989, moria en accident de cotxe Jordi Obiols, tenia 23 anys.