Consolidació del cos i canvi de parc. 1993-2000

El 1993 es va decidir que cada bomber aportés el 15% dels diners guanyats al fons del parc. Fins llavors cada bomber aportava una quantitat fixa pel finançament del parc, que servien per pagar sopars, però també per comprar material que feia falta i que no teníem com ara cordes, estris d’escalada, la “camilla” de rescat, una cadira especial per pujar i baixar gent per les escales…

El gener de 1994 va començar la primera bombera, Maria Àngels Díaz Moliné, Víctor 6, com a metgessa de la secció especial, augmentant així la qualitat dels serveis en accidents i trasllats amb ambulància.

El maig de 1994 es va celebrar el desè aniversari dels Bombers Voluntaris d’Organyà, començant a comptar des dels primers nomenaments (1984). Es van fer un seguit d’actes que van tenir molta acceptació, i un dinar amb l’assistència de bombers i exbombers. Durant l’acte es van homenatjar als dos companys morts.

El desembre de 1994, Joan Guàrdia va ser reelegit com a cap de parc.

El gener de 1995 rebien el nomenament com a bombers auxiliars: Josep Lloret Perallada, Víctor 14, Josep Obiols Pérez, Víctor 15, Josep M Roig Traveset, Víctor 16 i Enric Vilana Costa, Víctor 17, després d’haver passat les proves físiques i mèdiques realitzades el març de 1994. Per passar a l’escala activa aquests bombers havien de fer el curs molt complet que durava un any. El Josep Obiols i el Josep M Roig van fer-lo i el maig de 1996 passaven a ser bombers voluntaris.

El 1995 van entrar els primers objectors de consciència. La seva feina era d’estar atent al telèfon i tenir el parc net i en ordre.

El 1996 el L-903 va ser enviat a la Seu i a Organyà ens van donar un Land Rover Defender nou, el L-947.

El juliol de 1996 entrava com a bomber auxiliar Francesc Espar Sala, Víctor 18.

L’agost de 1997 hi va haver el trasllat al parc nou. Està situat entre el cementiri i el camp de futbol, en el carrer que més endavant es va batejar com carrer Bomber Joan Espluga. El parc consta d’una gran cotxera per a tres vehicles i una vivenda amb una sala amb una petita cuina i un menjador-sala d’estar, al costat hi ha una sala de control, hi ha un lavabo petit i un de més gran, un vestidor i al pis de dalt, una habitació amb lliteres, un despatx i una gran sala que s’ha convertit en gimnàs.

L’octubre d’aquell any Joan Guàrdia va dimitir com a cap de parc. Es va obrir una crisi important ja que ningú va voler substituir-lo. Després d’una votació, un grup de quatre persones es va comprometre a dirigir el parc: Josep Coll, Josep M Roig Vila, Francesc Espar i Marcel Torner.

El gener de 1998 entraven dos nous auxiliars, Josep Morales Guerreiro, Víctor 13 i Abel Torner Domènech, Víctor 11.